ALCODIANS ANTICS  Existeix amb data 11 de maig de 1911 una acta de l'Associació de Sant Jordi que menciona per primera vegada el nom d'Alcodians. El dia 28 de maig es llegeix en l'acta de la Junta General: "Disseny. Fou presentat per al seu examen un esbós per a la nova comparsa de Cristians titulada Alcodians, el qual [...] fou aprovat mitjançant l'ingres reglamentari de vint-i-cinc pessetes". La comparsa del Patronat, esbós del pintor Fernando Cabrera, pogué desfilar a l'entrada de cristians de l'any 1912. L'acompanyament musical va córrer a càrrec de la banda "Real de Gandia", precedits pels Gusmans i seguits per l'Esquadró de Sant Jordi. El càrrec d'Alféres va caure l'any 1913 en Camilo Amat Gisbert, el mateix que capitanejaria les hosts cristianes l'any següent lluent, com era costum llavors, el mateix "traje", com a molt amb lleugeríssimes variacions.  L'any 1920 correspon una altra vegada a la comparsa desempenyar l'alferesia cristiana, encarregant-se de representar-la en Jorge Pérez Gisbert, que en les festes següents faria també de capità. La filà va patir importants penúries econòmiques. Els Alcodians ja no tornen a donar senyals de vida i la filà es dissol.

1960:ELS ALCODIANS EQUILIBREN LES FORCES ENTRE MOROS I CRISTIANS  Ara ja serien tretze filaes per un costat i tretze per l'altre. A més, s'aconsegueix rescatar el patronímic "Alcodians", part entranyable de la història, de essencial i singular significació.    Un dels primers acords que es va prendre a la reunió general de maig de 1960 fou que els 48 individus tenien tots els mateixos mètirs per tenir el nombre 1 de la filà, així que l'ordre fou assignat per rigurós sorteig. Els homes que carregaren el pes d'aquest primer any foren Adolfo Espí Sempere (primer tro), Salvador Doménech Llorens (Darrer tro), i José Albero Martínez (Cop). Els Goriers Oficial i de l'Hospital foren Jorge Segura Picher i Rafael Carbonell Carbonell, acompanyats per la banda de cornetes i tambors del col·legi.     L'any 1962 els Alcodians foren els primers a introduir com a tancament a la seua desfilada d'Entrada una carrossa que portava una castellana i que apareixia plena d'alcodianets. A més fou la data de l'estrena de la marxa cristiana "Alcodians", de Rafael Giner Estruch. Era l'època en la qual es guanyà el premi Retreta durant quatre anys consecutius, del 62 al 65.

1972 va ser l'any de l'expanssió festera alcodiana entre la gent menuda. Es va haver de crear la Fulla infantil, més amb ànim de tindre controlats els xiquets que ganes d'ingressar fons.  El 1974 els Alcodians començaren a protagonitzar l'acte de l'ofrena de les claus del castell al Capità, en el transcurs de l'Entrada. Tots els anys els tocava als Aragonesos per ser l'última filà del bàndol cristià, però com eixe any tenien Esquadra del Mig, els Alcodians van sol·icitar eixe favor. Els Alcodians, per dur el nom genèric de tots els ciutadans d'Alcoi, van proposar a l'Associació de Sant Jordi realitzar tots els anys l'ofrena de claus del castell, com han anat fent fins avui dia. L'any del VII Centenari (1976) la filà, en aquesta recordada efemèrides, va assumir el traje de Alcodians de 1911 i, a més a més, va apadrinar una de les filaes desaparegudes anomenada "Àngels". Aquests dos càrrecs van caure per sorteig en Antonio Jorge Linares i Juan Llopis. També va ser l'any de la massiva Diana del dia de Sant Jordi, la Diana Centenaria. La filà va optar per un imponent desfile en dos batallons, cadascun amb el seu cap; una cosa excepcional que només protagonitzaren els Alcodians.

L'any 1965 va suposar un gran repte per la Filà. El càrrec d'Alferes fou dessignat a Juan Jover Pascual, tot i que a l'Entrada la representació va ser cedida a JulioYvañez Martinet. El boato va ser generosament sustentat amb l'ajuda de nombrosos simpatitzants i de les seccions esportives del col·legi. El disseny del'Esquadra fou de Rafael Guarinos.
.
Durant l'any del Capità 1966 la Junta va haver de demanar una derrama obligatòria de 300 pessetes, tot i que algú va donar fins a 5.000. El desfile va deparar un espectàcle soberbi, amb un Capità (Jordi Segura Picher,Koki) a lloms d'un cavall i recolzat per una esquadra d'esclaus que lluïa un traje semblant al dels alcodians antics, seguits per una altra esquadra infantil amb disseny de Rafael Carbonell Carbonell.

La primera Esquadra del Mig va arribar el 1973. Es representaren dues esquadres, formada la primera per adults els quals exhibien un disseny de Luis Solbes, cuirassa i casc amb bany d'or, colorit vistós, vellut verd i roig, una llarga capa simulant la senyera valenciana i sandalies de canya alta verda. "Massa boato", senyala la crònica. Seguia una segona esquadra infantil de indumentaria diferent i una elegant carrossa.

L'any 1979 va arribar, amb la celebració del 20 aniversari, el càrrec d'Alferes, que representà Angel Silvestre Lario. Lluïa un traje auster, marcadament medieval amb colors verd i negre, disseny de Enrique Galbis. Al boato, una llarga bandera quatribarrada amb l'escut d'Alcoi estampat en negre. Els mès xicotets anaven en una carrossa que posava "guarderia medieval".
 

1980 fou l'any del Capità: Francisco José Agudo Valdés. Tot i això la Junta va haver d'insistir per a que el Capità s'hi decidís. Encapçalava el desfile sobre una plataforma elevada. L'uniforme, disseny de Jose Luis Solbes, era de talant marcial i cortessà, elm alat plomellat de blanc, ales i creu de Sant Jordi que s'hi repetien al pit; i en la capa blanca, brodat l'escut de la ciutat.

Al 1987 la filà va tornar a traure una Esquadra del Mig. Amb una túnica de pells blanc i negres i xarxa, rematada per una preciosa capa roja i un casc daurat.