|
De moment estem il·lusionats amb el que
ha de vindre, no sabem desprès com serà, però estem
il·lusionats amb els preparatius, i a esperar el moment que comence
S'ha creat un grup humà molt bò
Els tres dies de Festes és cremar-ho tot,
llavors no t'enteres ja perquè vas en un núvol
|
El proper 22 d'abril el públic omplirà
els balcons i acollirà els ferotges guerrers amb el més
fort aplaudiment, cobrint els negres adoquins amb una incessant pluja
de confeti. Armats fins a les dents, obrint pas amb un esclat de llum,
música i color, l'esquadra baixarà Sant Nicolau impulsada
pel marcial ritme de la Festa. I els ferotges guerrers pensaran, arma
en mà i el cor a la gola, que, com sempre, ja s'ha acabat tot
i només en queda el record.
Jordi: Ja ho teniu clar, que serà més
o menys així?.
Fede: (riu) Home, no! Jo això no ho tinc gens clar.
Jordi Llàcer: De moment estem il·lusionats amb el que
ha de vindre, no sabem desprès com serà, però amb
el que estem il·lusionats és amb els preparatius, i esperar
el moment que comence, no que acabe. Ahí està la il·lusió
de l'Esquadra.
(PRESENTACIÓ)
J: Quins seran els noms d'aquests ferotges guerrers?
Toni: Doncs ací està Jordi Muñoz,
Fede, Jordi Llàcer, estic jo, desprès tenim
a Sergio Abad, Emilio Pérez, Salva Lillo,
Roberto Pérez, Adolfo, Tato Morató,
Nando, Rafa... i els imaginàries que tambè
són part de l'Esquadra. Ací tenim a Silvano, està
també Jordi Julià, Miquel Jordà i
Màxim, que és també un membre més
de l'Esquadra.
J: Sou tots festers alcodians de tradició. Des de quan sou
alcodians?
Ll: 31 anys porte jo.
F: Jo més de 30, no els he contat però més de 30.
T: Sí, quasi tots tenim 33 o 34 anys d'antiguitat, tenim un bagatge
ja important, perquè per fer una esquadra si no tens...
F: Adolfo crec què és l'únic que està acabat
d'entrar no? (riuen)
J: I per què aquesta Filà i no qualsevol altra?
T: Home, jo en el meu cas, igual que Jordi, per inèrcia, no?
I vas trobant-te un bon acolliment i no et planteges en cap moment canviar
de posició, no? Dius "ací estic a gust i ací
em quede". I supose que també els altres...
F: Jo va ser més bé el típic traje que et
deixen, que et poses de xiquet, comences a eixir, a eixir, i ja està,
vas fent l'ambient i la quadrilla.
Jordi Muñoz: Sobre tot pel col·legi, perquè en
el meu cas jo he estudiat ací, i en la meua família tots
dels Salesians, i ací em vaig clavar.
F: Al final la Filà és on tens l'ambient i on estàs
a gust ja no te'n vas. Allò del traje, si és més
bonic o més lleig, la questió és passar-ho bé
i disfrutar.
(TRES ANYS)
J: Heu completat un bon grup. Ja éreu amics abans de començar
aquesta aventura?
F: Amics amics, no. Ens coneixiem tots però... Jo de Fernando
sí, perquè som de la quadrilla. Els altres els coneixia.
Ll: És que venim de diferents montepios, llavors no és
una relació d'estar tots els anys junts, però jo crec
que els últims temps sí que hem tingut oportunitat de
juntar-se.
T: Del montepio La Roïna som una representació prou
elevada i...
M: S'ha creat un grup humà molt bò.
T: ...independentment d'això ha hagut molt "feeling".
F: Ara és quan estem començant a discutir (riu)
Ll: Tampoc és discutir!
J: El dia de l'Assemblea, ja tenieu clar que pillàveu l'Esquadra
segur? Quin número tenieu?
Ll: Jo segur, segur no, però tenia totes les esperances que
sí. Ja portava uns anys fent montepio, per si de cas, o siga
que pràcticament sí que tenía moltes possibilitats
que formara part.
M: Jo sí que ho tenia clar, però no em faces dir quin
número tenia perquè... però jo sabia que em tocava.
F: Jo sabia que més o menys entrava. El que passa és que
nosaltres, l'esquadra la teniem com una segona alternativa, perquè
teníem intenció de vore si arribavem al Capità.
Tenia molt clar que o era una cosa o era l'altra.
J: Recordeu quin dia va ser?
T: 28 de maig.
Ll: 28 de maig de 2005, és possible?
J: Qué heu fet des d'aquell 28 de maig de 2005?
F: Juntar-se moltes voltes, i anar xarrant i anar preparant, poc a
poc. Al principi relaxats, desprès ja...
Ll: I contar, o siga, conte enrere.
M: I ara relaxats, també (riuen)
F: Home, tampoc és això!
J: Què és més important, els tres dies de Festes,
o els tres anys d'abans?
M: Jo pense que és més important els tres anys d'abans,
i el que puga vindre després.
F: És que els tres dies de Festes és cremar-ho ja, no?
El que has estat preparant, cremar-ho, llavors no t'enteres ja perquè
vas en un núvol.
T: És la il·lusió de viure cada moment, no sé,
qualsevol "enjuntaeta", i programar, i vore... per bovaetes
que siguen d'ultimar fins l'últim detall, no? En realitat jo
no fa un any que estic en l'esquadra, i estic disfrutant perquè
en realitat és l'any més intens i estic disfrutant-la
com ells. Encara que no estava de començ, estic disfrutant-la
una barbaritat.
Ll: Encara que siga la finalitat el dia de l'Entrà, n'hi han
al llarg d'estos anys altres cites en les quals ens hem juntat, o si
no amb la resta de la Filà, en ensaios, quedades i "enjuntaes"
que representen punts forts de celebracions també. Encara que
la mira final siga el Dia de l'Entrà i els tres dies de la Trilogia,
aquestes són cites que durant aquestos tres anys són molt
importants.
J: Crec que us en vau anar a esquiar, no?
Ll: Sí, bé, hem tingut algunes quedades (riuen)
T: Roberto, Tot Festa, que és una "mente pensante",
jo sempre li ho dic, "és que no pares de maquinar",
i va fent propostes. Eixa és de les coses que hem pogut fer realitat.
F: Això va ser un "acte de recolliment i meditació"
(riuen)
Ll: Això d'anar-se'n a esquiar, sí, bé, alguns
van anar a esquiar, altres van anar d'excursió, bé, de
tot.
T: "Convivencias".
(TRES DIES)
J: Parlem d'eixos tres dies de Festa que vindran. Em sembla que
baixeu amb una marxa de Paco Valor...
T: Sí. Parlarà el nostre amic Jordi.
M: No no! De la marxa preferisc no opinar, que opinen ells... (riuen)
Ll: Com podeu vore tenim consens, pràcticament tots estem disposats
a parlar de tot.
M: De la marxa no... no.
T: És l'únic que no ho té gens clar, des del primer
moment. Però bé, com en altres coses sempre hem optat
per una majoria. Vam fer una selecció de peces, vam vore que
esta peça té garra, té l'ajut del sac de gemecs,
i és una marxa que ens agrada a quasi tots. El diumenge passat
la vam sentir per la Nova, que és la banda que ens tocarà
el Dia de l'Entrà, i parlàvem d'això, que estàvem
tots amb els cabells de punta de pensar en eixe moment.
Silvano: Tots menys un...
M: Entre altres coses perquè a mi els cabells de punta és
difícil que me'ls posen (riuen).
J: Quina banda vos tocarà amb sacs de gemecs?
T: La Nova.
M: No no! Els sacs venen de... a través de La Degollà
ens aconseguiran els sacs.
T: Sí. Oscar Sempere, que és membre de la Filà
també, ha sigut el que ens els ha buscat, perquè ací
n'hi han molt poquets, estan molt contats els que saben tocar sacs,
i ens en feien falta vuit o deu...
F: Vuit o deu.
T: Vam barallar la possibilitat que baixaren de Tarragona, però
en principi entre Ontinyent i tal... vindran de la comarca, el sud de
València i això.
Ll: Sobre la marxa, comentar que la solució va ser presa entre
tots...
M: Bueno...
Ll: ... i que és innovadora en el sentit que no s'ha sentit mai
amb cap esquadra...
T: Un moment! No hem dit que és Xamarcai, no? Jejeje,
sabem què és de Paco Valor però no haviem dit el
nom!
Ll: Esperem que entre la música, el vestuari i demés agrade
a la gent. És innovadora perquè no l'ha baixat cap esquadra,
ni de negres ni de blancs en Alcoi fins al moment.
M: I prou... (riuen)
Ll: Ja vam decidir que no pensàvem fer cap marxa composada a
propòsit per a nosaltres.
J: Hi havia alguna alternativa forta a aquesta marxa?
M: Qualsevol! (riuen) Era molt fàcil: qualsevol menys aquesta.
F: En vam votar vàries, i al final, per eliminació va
eixir aquesta.
J: Quí vos fa el disseny? Podem saber si serà més
guerrer, més cavallerós, més de fantasia...?
T: És Alfredo Mullor. És un xic que ha fet algun
disseny ja en Festes, va fer una Esquadra del Mig dels Benimerins, algun
boato dels Gusmans...
F: I dels Muntanyesos no sé si també ha fet alguna cosa.
T: És prou guerrer. Per a l'elecció del traje n'hi
havien vàries propostes també, a destacar una de Màrius,
d'ací de la Filà també, que gustosament el va fer.
Hem jugat prou amb els dissenys de gent que tens a prop i tal que ens
ha fet la seua proposta.
Ll: I també continuar en la línia de la proposta també
del Capità, de fer un boato conjunt. Ja teníem el lema
de l'Esquadra: "A sang i foc". Una de les característiques
de "A sang i foc", el mateix nom ho diu, no? Guerrer
i de lluita. El traje plasma en el disseny el lema.
J: Còm ha sigut la col·laboració amb la Junta,
amb el Capità i el seu equip?
T: Bé, molt bé, no?
F: Tant amb la Junta com amb el Capità, bon "feeling"
i bon rotllo.
T: Han vingut a la presentació del traje, el Capità
va vindre també a esquiar... Contem amb la Junta, un dels imaginàries
és membre destacat de Junta, que és Miquel, i estem en
contacte, per qualsevol cosa que puga sorgir sempre consultem.
J: Això de la "Cruïlla de cors", a vosaltres
vos toca molt? O esteu una mica a banda?
T: Nosaltres no tenim massa... Sí que del mateix plantejament
ens van fer un disseny, però que no vam acabar de vore, no es
va acabar d'omplir, i vam optar per no agafar-lo. Però dins de
la "Cruïlla" no tenim cap funció. Nosaltres tenim
esquadra, i avant!
Ll: Formem part d'un capítol del boato, amb la funció
guerrera característica del capítol, però més
independent.
J: Què en penseu de la idea, i de còm va desenvolupant-se?
T: És molt bona idea, de les poquetes coses que queden per fer
en Festes. Ja s'ha vist tot, doncs no, encara queden coses per anar
innovant. Hem tingut ensaios conjunts amb els Palominos... falta vore
el que és al carrer, com queda, però en principi jo pense
que és molt bona idea.
F: És bonica, complicada de tirar avant, per suposat...
T: Que es plasme, no?
F: ...al final li ho has d'ensenyar al públic, però bonica
sí que és molt bonica.
M: Al cap i a la fi, si el públic no es queda amb eixa idea,
serà un boato més i ja està. Si el públic
no agafa la idea, pel que siga, doncs tindran un boato com sempre.
F: Millor seria que la gent estiga al loro, no? i agafaren tot el significat
del que és el conte.
(LA FESTA I NOSALTRES)
J: M'heu de contestar molt ràpidament: abans la Festa o els
mobles?
(s'ho pensen)
Ll: Els mòbles (riu)
T: Jo abans la Festa.
Ll: Una Festa amoblada o uns mobles amb Festa estaria "estupendo".
T: Jo primer la Festa, els mobles ja... es poden finançar.
Ll: Jo dic els mobles perquè ja els tinc, ara ve la Festa (riuen)
J: Si no fóra alcodiano, seria...
Ll: Doncs igual ni eixiria a Festes
F: Jo no ho he pensat
T: Jo es que soc alcodiano
M. No m'ho he plantejat mai tampoc
J: El millor acte de les Festes?
M: La missa de les 5:15 del matí del Dia de l'Entrà
T: Qué raro... (riuen)
F: Jo m'ho passe molt bé disparant.
Ll: Jo l'Entrà. Si tens acte millor, vull dir, si tens esquadra,
o formes part d'un boato és més destacat, però
l'Entrà en qualsevol cas.
J: El millor tros de l'Entrà?
T: Sant Nicolauet.
F: Eixe trosset no sé qué te, però...
Ll: Jo per mi des de l'arrancà fins a la Plaça.
M: És algo especial, sí.
T: La sonoritat, la gent.
Ll: I supose que enguany, en tindre l'Esquadra, serà el Partidor
el que més ens emocionarà.
J: Coto o cau?
T: Coto-cau
M: Jo coto
Ll: Coto.
J: Els Dia dels Músics, olleta o entrepà?
Ll: Olleta, tradicional.
M: Olleta.
F: Olleta.
T: Jo no, no soc molt d'olleta. Tortilleta.
J: El café: soles, amb cola o amb llimonà?
F: Jo amb cola.
Ll: Jo amb sucre!
M: Llimonà
T: Jo plis-plai
J: Si poguéreu canviar una cosa de la Filà, ara mateix,
què seria?
F: Sempre n'hi han coses, i no per a canviar sino per anar actualitzant,
el món sempre és dinàmic, no és una cosa
estàtica. Des d'uns estatuts que es queden un poc vells, no sé,
molta cosa. Per això està la Junta i per això està
la gent, per anar col·laborant i anar fent coses a poc a poc.
Ara mateixa no ho sé perquè amb l'esquadra ja en tinc
prou!
J: I què és el millor dels Alcodians, que no canviarieu
per res?
F: Possiblement, la miqueta de diferenciació del sentiment de
Filà que tenim. Eixa paraula dels "beatos", què
és una bovà com una altra, però sí, mira,
amb molt d'orgull.
Ll: És com quan eres d'un equip de futbol, que defenses el teu
equip i dius: per què? No sé, m'ix eixe sentiment. A mi,
personalment em passa això, que defenses la teua filà,
no sé si per pertànyer des de sempre, i n'hi han d'altres
que els dóna igual. Jo, personalment, el sentiment de pertànyer
a una filà que defensaré sempre.
T: Jo destacaria el nom mateixa, que ja demostra alcoiania. N'hi han
altres filaes, però allò nostre propi és l'alcoiania,
i és un valor, és un dato més.
J: Una marxa o pas-doble especial?
Ll: Una marxa, Xamarcai, no Jordi?
M: No! Va a ser que no.
Ll: Doncs Paquito el Chocolatero.
M: Paquito el Chocolatero! Jo em quede amb Paquito el Chocolatero.
Ll: Jo espere que Xamarcai ens marque enguany.
T: Marxa... Xamarcai.
F: Acabarà agradant-te, ja voràs tu!
M: Si, si...
J: Un detallet del traje de l'Esquadra...
Ll: Pfffff! Un detallet!
T: Jo em quede amb l'arma. Però qué vols que te l'expliquem?
És molt guerrera, molt impactant. A mi em va agradar molt.
Ll: L'arma?
T: L'arma.
Ll: Només l'arma?
T: No, no, com a detall... és el que més m'agrada. I el
cavall (riuen) cadascú lo seu!
F: No sé, a mi el casc.
Ll: A mi m'agrada el de dalt i el de baix, casc i sabates.
T: Les botes també són molt xules.
J: Val la pena tot l'esforç i els diners, per dues hores
d'Entrà?
Ll: Si no jo no estaria ací.
T: No són dues hores.
F: Si n'hi ha bon rotllo i bon ambient, per suposat.
T: Però és que no ho fas per dues hores, no t'ho planteges
així.
F: Fas els dos anys que estàs disfrutant-ho i "peleant".
T: I a banda d'això saps que o ara o mai, si no la fas no tens
opció de fer-ne una altra en la vida, com aquell que diu és
pràcticament impossible, molt difícil.
M: Parla uno que no n'ha fet mai cap, no?
T: Jejeje, bé, no és el meu cas, que jo soc dels afortunats...
M: Eres repetidor.
T: El plantejament hui per hui és de "vaig a fer l'Esquadra
i ja està", perquè és L'ESQUADRA, i no mires
els diners... bé sí que els mires...
Ll: Home tampoc...
T: ...però que fas el extra a conciència, sabent què
és una pasta, però has de fer-ho, i el sentiment és
eixe.
(COMIAT)
J: Per acabar, un desitg per a les Festes de 2008
T: Que no ploga.
Ll: Que no ploga!
F: I disfrutar-les.
Ll: I salut per a tots.
T: Bé, si no plou ja...
M: Jo em quede més amb la salut que amb que no ploga.
Ll: ...per a poder disfrutar el que hem estat disfrutant aquestos anys
F: Home això de l'aigua...
Ll: ...és important també, però no portem plumes
ni res així que dóna igual.
F: Estàs tres anys preparant per a que casualitat se't plante
el nuvolet i...
M: Però el traje està impermeabilitzat, així
que no passa res.
J: Molt bé, moltes gràcies, això és
tot
Ll: A vosaltres, adéu
|
