ENTREVISTA NANDO SANTONJA

CAPITÀ CRISTIÀ 2008

A les coses de Festa de vegades els hi donem més importància de la que tenen, però per a nosaltres era una cosa per la què haviem lluitat molt

Jordi: Bon dia, Nando.

Nando: Bon dia!

(PRESENTACIÓ)

A hores d'ara tots coneixem ja a Nando Santonja, un alcodià de molta espenta que representarà el càrrec de Capità Cristià 2008 amb la nostra Filà. Nando és arquitecte, és solter, i pertany a la Filà Alcodians des de fa vint-i-dos anys.

J: És tot correcte?

N: Correcte, molt bé, sí.

J: Qui va ser el responsable que acabares en aquesta, la nostra filà?

N: El responsable, doncs segurament els amics. Ismael Gisbert, principalment, cunyat ara però abans era amic Quique Llàcer i José Blanquer. Estos amics que estaven en la Filà abans que jo

J: Què recordes de l'assemblea de maig de 2005...

N: Recorde tantes coses que de vegades continue en un núvol. Recorde els nervis, estava suant com un imbècil perquè tenia molts nervis, i una il·lusió molt gran, no només meua sino de tota la gent que anàvem amb aquesta idea des de fa ja quasi 11 anys i eixe dia era molt important. És Festa, i a les coses de Festa de vegades els hi donem més importància de la que tenen, però per a nosaltres era una cosa per la què haviem lluitat molt.

J: I si haguera eixit elegit el company Jose Payà? Per què creus que vau guanyar finalment vosaltres?

N: Doncs perquè algú ha d'eixir avant. Possiblement perquè ens vam menejar més, també per tots els amics, que els tinc que agrair que entre tots coneixem a quasi tota la gent de la Filà, i de vegades el vot no era tant per mi sinò per algun dels cavallers que portava.

J: Tot açò va començar pel 97, 11 anys de montepio. Què vol dir "A Cuba d'Alcoi"???

N: Era una "parida" d'aquella època. Fa 11 anys es veu com una cosa molt llunyana, i pensàvem: "fem un montepio per al Capità, i si no ens n'anem a Cuba de viatge". Per sort mai ho sabrem, si haguera sigut realitat.

J: I anar a Cuba amb els amics, no seria menys 'maldecap' que tot açò de la Capitania?

N: Ben segur que seria molt menys 'maldecap', efectivament... (riu)

J: Tu eres un aventurer, has estat a molts llocs del món. Eres més de 'carretera i manta' o de avió i hotel?

N: Jo li pegue a tot, però em trobe més realitzat de 'carretera i manta', com a tirat de la vida, tant en bicicleta com amb la motxilla. Però bé, si cal anar en avió i d'hotel, també estem a tot, es pot fer. Ho faig moltes vegades també.

J: T'he sentit dir alguna vegada que el que hom diu ho ha de complir. Eres un home de paraula?

N: Sí, soc home de paraula, sí. Sempre que es pot, de vegades, per desgràcia, no es pot però s'ha d'intentar almenys.

J: Quin és el pitjor defecte que pot tindre una persona?

N: No sabria dir-te... jo crec que creure's el centre del món.

J: I el que més aprecies dels amics?

N: La lleialtat. Per moltes "putades" que els faces, els amics sempre estan ahí, i moltes vegades en els moments més difícils saps que mai et fallaran.

(PREPARACIÓ)

J: Has fet una bona colla de cavallers, un equip organitzat. Explica'ns qui són els teus cavallers...

N: En la presentació de cavallers i dames els vam nominar simbòlicament com a senyors d'un castell d'un domini prop d'Alcoi. Ells són Jaume Abad, senyor de Benirrama, encarregat de moltes coses és una de les persones més pròximes en quant a tot el que toca a secretariat i organització; Miguel Àngel Abad, senyor de Cocentaina; Emilio Antolí, senyor de Castalla; Pablo Cuervo, què és el senyor de Guadalest; José Blanquer (Ikki) què és el senyor de Dènia; Víctor Gandia, senyor de Villena; Ismael Gisbert, senyor de Biar; Quique Llàcer, senyor de Planes; Jordi Miró (Babu), senyor de Penella; Juan Navarro, que ès Tomasina, què és el senyor de Penàguila; Alejandro Payà, dels Gusmans, senyor de Banyeres; Jordi Reig, què és el senyor de Petrer; Jordi Seguí, senyor de Sax; Vicent Serra, dels Cids, què és el senyor de Balones (Baló, com diu ell); i el meu germà Koki què és el senyor de Barxell. Estos són els meus cavallers, i Alfredo Ribas què és un poc el cabo canyonero.

J: Desprès tenim l'equip artístic. Còm és el treball amb Jordi Pedro, Joanfran, Alícia?

N: Molt gratificant, molt "xulo" perquè vam conectar des del primer moment, i el fet de confiar en ells va ser perquè vam conectar. Tenim tantes coses en el món de la Festa i altres mons en comú! De moment és rebelar-se contra la idea que a la Festa està tot inventat. Segurament serà aixina, però rebelem-nos contra això! Sempre volem alguna proposta, alguna cosa nova, des de la humilitat, que la gent puga valorar com una cosa més o menys original. Hi haurà gent que desprès li agradarà més o menys, però almenys intentar fer una proposta diferent.

J: I tot açò coordinat amb una Junta Directiva, també amb l'Esquadra de Negres, i a més amb la filà del Capità Moro. Es pot fer més difícil?

N: Sí! Haguérem pogut agafar també les filaes d'Alferes també, que en algún moment es va plantejar... (riu).

J: Còm és el dia a dia amb la Junta Directiva?

N: La meua experiència almenys d'aquest any de Capità, molt bona, perquè jo crec que tot el món ara estem remant en la mateixa direcció. Segurament al principi la gent va tindre la suficient generositat -el Primer Tro, el Darrer Tro, la Junta Directiva- de confiar en la proposta que estavem oferint-los, moltes vegades sense vore-ho clar, perquè plantejar una proposta amb una altra filà, què ja és prou complicat en una filà soles, segurament ho vorien com una cosa complicada. Pero van confiar en nosaltres i crec que a data d'avui la gent està molt il·lusionada i els hem d'agrair la confiança que han tingut cap a nosaltres, i què estiguem tots remant en la mateixa direcció, que això sempre és molt obvi, pero de vegades no és tan fàcil.

(ANY D'ALFERES)

J: Tu ja tens experiència en aquestes coses, perquè l'any passat ja vas fer l'Esquadra de Negres de l'Alferes. M'han enviat esta pregunta per a tu: tu, d'on traus els diners?

N: (sorprès) D'on trec els diners? Jo faig faena! (riu)

J: Què recordes especialment de l'any passat?

N: Segurament els petits moments, molt més que els grans moments quan tens els focos damunt de tu, com puga ser l'arrancà o l'Entrà... L'Entrà és molt bonica però passa en un bufit. És una hora, i a mès que si plou un poquet, que si et fa mal el manguito... Recorde tans petits moments que vam estar junts tota la gent de l'Esquadra, sobre tot pel grandíssim ambient que vam tindre. Se'm posa la pell de gallina de pensar en l'ambient que hi havia, a mès entre gent molt dispersa, perquè en un grup d'amics és més fàcil, però amb gent amb la què no has tingut tanta relació -encara que ens coneixem tots- no és tan evident. Segurament perquè vam ser tots capaços de saber renunciar a determinades coses, i al final va ser un any inoblidable.

J: En general, et va agradar l'Any d'Alferes? Faries un balanç positiu?

N: Superpositiu. Evidentment jo ho vaig viure més des de dins de l'Esquadra, però jo crec que Ricardo va fer una alferesia excepcional i tots recordem moltíssimes coses d'ell amb emoció: la seua música, que jo crec que això sí que es recordarà per sempre, Zaphirus, Signum, com Ricardo, Anabel i els seus cavallers. Jo, des del punt de vista de l'Esquadra, voldria tindre un record tan grat enguany com el que tinc de l'any passat.

(CRUÏLLA DE CORS)

J: "Cruïlla de cors". Creus que de moment va bè la cosa?

N: Sí. Diguem que un sempre aspira al màxim, i si aspires al màxim, doncs potser et quedes en el 80%, però si aspires al 5, el més segur és que el penjes. Sempre hi hauria alguna cosa que hagueres volgut traure-la molt millor del que està eixint, però en línies generals estem tots molt i molt satisfets de com ha anat la cosa. Crec què és important que la major part de la gent del poble d'Alcoi conega esta història, i en això serà molt important el conte, que es publicarà segurament el 4 d'abril i que es portarà als col·legis, eixirà en premsa... és un conte per xiquets en el qual es narra la història de "Cruïlla de cors", però el poden llegir perfectament els majors perquè ahí està tot el guió d'enguany de les dues filaes.

J: Quina ha sigut la resposta i l'acceptació de la proposta per part dels Alcodians?

N: Jo crec que per part de la majoria de gent, en principi no sè si escepticisme, però bè, tot el món s'inventa una pel·lícula, i ens vol vendre la burra i tot açò. Jo crec que a banda de tot açò, la gent estava molt predisposada dins de la filà a creure en el que es proposara i tirar avant amb això. Crec que tenim la gent molt predisposada, però que és l'hora, en aquest mes i mig, de tirar el resto, per tal que la gent ho conega de veres.

J: Es tan difícil fer entendre un projecte així? Als companys? Als mitjans de comunicació? Al públic?

N: No sé si és tan difícil, però no voliem que açò començara massa prompte. Si comencem amb "Cruïlla de cors", amb el conte en el mes de novembre, açò pot fer-se molt llarg, com les eleccions, que a la fi les campanyes es fan llarguíssimes. Voliem tirar el resto durant l'últim mes, per tal que la gent se'n recorde més. Una cosa és parlar una mica, per anar avançant coses, com aquelles estratègies que van deixant caure les coses amb compta-gotes, però realment el repte és, durant l'últim mes, fer-ho arribar al major número de gent possible.

J: Què diuen els de l'altre bàndol, els Palominos? La germanor és una pantomima?

N: Per a molta gent serà una pantomima, i altra gent s'ho creurà. Per exemple, el meu germà és dels Mudéjares, si no s'ho creu ell, si no ens ho creem nosaltres... Jo crec que ells estan molt il·lusionats. Tinc més contacte amb la Junta Directiva i amb els cavallers dels Mudéjares, i a eixe nivell sí que funciona totalment aquesta germanor, i aquest donar-se compte que portem un projecte comú pels dos. I que realment, com diem el Capità moro i jo, no estem ací per competir, sinó per compartir. Jo crec que estem portant-ho això molt bé, hi haurà qui s'ho creurà més i qui s'ho creurà menys, però al nivell de cavallers i de juntes directives sí. Pel que sé, a la resta de les filaes alguna gent sí, i altra gent ho vorà com una bovà, o que dirà que quines històries estem inventant-nos. Açò és simplement una proposta diferent, és la nostra proposta, i des de la humilitat sempre. El que diem sempre és que a la Festa no està tot inventat, i que bé a nivel estètic o de plantejament sempre es pot aportar alguna cosa diferent.

J: Què farem, d'aci al dia de l'Entrà, per difondre la història entre el poble d'Alcoi?

N: Són tres activitats fonamentals per divulgar aquesta història de la "Cruïlla de cors". Primer, l'edició d'un conte, peça fonamental. Eixe conte en realitat són dos, un és la història de Sigfrid i l'altre és la història de Jazid, i tenen una part comuna al principi i al final, però molt curtetes. S'editarà segurament, es presentarà als mitjans de comunicació, al poble d'Alcoi i a totes les filaes el 4 d'abril. Es divulgarà per tots els col·legis de primària, el portarem i l'explicarem als xavals, perquè si arribes als xiquets arribes a moltes cases també. Als mitjans de comunicació els hi donarem també exemplars, per que parlen d'ell en premsa, ràdio... Desprès anem a fer també unes coses de teatre, ací als Salessians, aprofitant les infraestructures del Tesalín i amb gent de les dues filaes, farem una representació d'aquesta mateixa temàtica però amb un format de teatre. Serà una representació molt senzilla, d'horeta i mitja. El conte apareixerà en premsa, segurament en l'Extra del Ciudad, que ix el 12 d'abril, i es repartirà el dia de les Entrades també, junt amb la guia de les Entrades. Apart, el dia 19 d'abril, què és el darrer dissabte abans de festes, junt amb els Mudéjares farem una representació al carrer, una escenificació, una festa (encara no sabem com dir-li) d'aquest primer acte, de la vida dels dos germans fins que a l'edat de cinc anys es separen. Tot açò està un poc viu, com les persones, van ocorrent coses noves, i anem aprofitant oportunitats que puguen aparèixer.

(ANY DE CAPITÀ)

J: Em sembla que la música enguany la farà Angel Lluis Ferrando. Tindrem un any musical com l'anterior?

N: Serà també un any musical en el sentit que quasi tota la música que eixirà al carrer serà nova. L'Esquadra no la trau nova, i els Cavallers tampoc, però la resta sí que serà nova. És un any diferent al que es va vore l'any passat, però sí que hi hauran aportacions musicals noves. Concretament la música amb la que baixe jo en l'Entrada es diu "Cruïlla de cors" (riu), l'ha feta Angel Lluis Ferrando, i s'estrena el Diumenge de Rams en el concert de la Primitiva, al Calderón. I s'estrena perquè la Primitiva també és la banda que la toca en l'Entrà. No serà una marxa, no és una música per formar. És molt difícil d'explicar, però ell explica que vol arreplegar un poc tota la tradició musical festera alcoiana. No és un pupurri, però que puga tindre flaixos de distinta música, fins i tot litúrgica. Per exemple els cavallers han optat també per musicalitat amb una peça coneguda i molt emblemàtica com és l'"Aleluya" d'Amando Blanquer, que enguany és el 50 aniversari i quadra molt amb l'estil que va a donar-se en aquest any de Capità. Ells estan molt il·lusionats amb aquesta idea, i han aprofitat aquest aniversari i el boom que està tenint Amando Blanquer i l'"Al·leluya".

J: Tots els disseny són de Jordi Peidro? El teu traje també? Les carrosses?

N: Tots els dissenys de la filà, excepte l'Esquadra de Negres, són de Jordi.

J: Per què tenim en l'equip un productor de teatre com Joanfra Rozalén?

N: Segurament perquè era amic meu! De fa molts anys, i en el moment que estava gestant-se açò a més era client del despatx, estava fent-se la casa, i creia que era una aportació molt interessant, principalment des del punt de vista organitzatiu i de la producció. Ell, quan li vaig plantejar de col·laborar, em va dir: "saps que jo no soc gent de Festa, fins i tot de vegades un poc crític amb la Festa" i jo li vaig dir que bé, eixe punt de vista escèptic de la Festa de vegades també és interessant, perquè et dóna un poc de distància.

J: Ja ho tens tot preparat? Quan sabrem tots els detalls del boato?

N: Els detalls del boato ja se saben en la Junta Directiva, respecte a si està tot preparat, els grups que ixen, estarà tot preparat el dia 22 segur, perquè les coses són així. Esta tot molt avançat, els trajes de cavallers i dames pràcticament acabats, Capità i Favorita molt avançats, les carrosses pràcticament acabat... les coses van raonablement bé. Sempre voldria tindre-ho un tot acabat ja, però encara queda mes i mig. Pel que fa a la Filà, està funcionant molt bé el boato, en Malles Francés principalment que estan fent-ho, i jo crec que estarà sense problemes. Jo estic molt tranquil de moment, més o menys, no sé si em posaré més nerviós més avant! S'explicarà quin és el guió i el plantejament de l'Entrà i de les Festes, possiblement en l'Assemblea de Rams. Una cosa molt important i que als mitjans de comunicació sempre intente transmetre és la màxima il·lusió. Jo crec que això és una cosa que es contàgia, perquè si tu no demostres il·lusió és més difícil. Crear una certa expectativa també, dins de la Filà, i al poble d'Alcoi crec que és important també, i així la gent la tens més predisposada a vore què passa. Desprès li podrà agradar o no agradar, però si hi ha una certa expectació crec que tens bona part d'èxit assegurat.

J: Ja t'has estudiat allò de "He oído tu arrogancia/ y me displace..." ?

N: "tu soberbia vana/ no es valor la jactancia..." Sí, esta setmana he estat d'ensaio i bé, no hi ha cap problema perquè com em quede afònic sempre, doncs faré playback, jejeje.

J: Guanyarem enguany? Ja has preparat la tàctica amb el Sargento, el Mossén...?

N: Sí, sí. Està preparada, encara que crec que és una tàctica milenària, perquè guanyem tots els anys, però sí, està perfectament.

J: Quants kilos de pólvora dispararàs enguany?

N: La veritat és que no sé d'aquestes coses molt. Jo creia que eren 5 o 6, però m'han dit que són 12 o 13 el que es dispara habitualment.

J: Arrancà de Diana, Processó de la Relíquia, Ambaixada del matí... enguany això de gitar-se tard va a ser que no, no?

N: Com que no? Ací estem per a tot, per a fer Festa i per a disfrutar. Hem d'anar amb un poc de cura, perquè ens hem d'alçar a tots els actes, però tampoc pensem fer unes festes monàstiques. La Festa té una part lúdica i una part de disfrutar molt important, després està l'altra part del sentiment. Jo crec que s'han de saber barrejar les dues parts.

(LA FESTA I NOSALTRES)

J: Tu has dormit moltes vegades en tenda de campanya, així que supose que abans la Festa que els mobles, no?

N: Enguany segur que sí! (riu) M'imagine que si la situació fóra de desesperament personal la cosa seria diferent, però si tens alguna possibilitat, per suposat primer la Festa que els mobles.

J: Si no fóra alcodiano, seria...

N: Podia haver sigut de qualsevol filà on tinguera amics, tinc amics als Aragonesos, als Mudejars, a molts llocs. Jo als Alcodianos estic com a casa perquè soc antic alumne, vaig estar al grup de escouts, tinc ací la majoria d'amics. Jo sempre ho dic, que està molt bé el sentiment d'una filà, però la filà és on tingues els amics.

J: El millor acte de les Festes?

N: No m'agrada particularitzar un acte en concret perquè m'agraden tant els petits moments com els grans moments. Els petits moments dels sopars, les xarrades o quan estas amb un company m'agraden tant com els actes de llum i taquígrafs.

J: El millor tros de l'Entrà?

N: Home, Sant Nicolauet és Sant Nicolauet, però Sant Nicolau també és molt bo, i San Llorenç... però diré Sant Nicolauet per eixa cosa de que és el principi i tens eixa cosa que pareix que estigues encara...

J: Coto o cau?

N: Uf! (dubta) quin compromís! No, no vaig a dir-te cap dels dos, perquè les dues coses m'agraden.

J: Els Dia dels Músics, olleta o entrepà?

N: Jo crec que enguany entrepà, perquè si menge olleta desprès...

J: El café: soles, amb cola o amb llimonà?

N: Sempre ha sigut amb cola però últimament m'he aficionat a la llimonà, no sé, estic fent-me major.

J: Un moment que recordaràs sempre com Alcodiano.

N: M'imagine que el moment que em van proclamar Capità, indiscutiblement, 28 de maig de 2005.

J: Alguna cosa que canviaries de les Festes?

N: Moltes coses. Jo crec que llevar-li un poquet l'excessiiva trascendència que li donem a les coses. Jo estic molt d'acord que les Festes són tradició, però les Festes també són per passar-ho bé, i de vegades ens fiquem en uns "berenjenals" sense vindre a conte... crec que hauriem de desdramatitzar un poc el tema de les Festes.

J: I alguna cosa que canviaries de la Filà?

N: Sempre parlem del tema que si hauriem de tindre un montepio de Filà, en lloc d'haver tant de montepio, però mira, altres filaes tenen montepio de Filà però la gent s'ajunta per colles. Evidentment fa falta, no vull dir un local, no és que m'agradaria anar-me'n d'aci, però es nota a faltar un poc més ambient de filà qualsevol setmana. Abans passava, que venies un divendres, i encara que hi haguera gent que no és de la filà, doncs sempre trobaves algú, a la barra... ara no estem en eixe moment. Jo crec que falta un poc un lloc on, qualsevol setmana, en un moment tonto digues "vaig a la filà a vore qui trobe".

(COMIAT)

J: Per acabar, què demanaries a tots els Alcodians d'ací a en passar festes?

N: Doncs que s'il·lusionen, no sé si tant o quasi, com estic il·lusionat jo i els cavallers, i que es donen compte que açò només passa una vegada cada 14 anys, i les ocasions s'han d'agafar conforme venen, i que estem ací per a disfrutar al màxim i que disfrute tota la gent.

J: Un desitg per a les Festes de 2008

N: Que tots els Alcodians disfrutem com autèntics enanos!!! Des del Capità fins a l'últim esquadrero, o el que ix amb capa i casc, i ens en recordem tots d'aquest any. No vaig a dir que ploga o no ploga, perquè això és una tonteria. Si plou que ploga, perquè pot ploure i després podem tindre unes Festes inoblidables igual. Crec que és important, però no tant com realment sentir-se que hem anat tots a una i recordem amb molt carinyo aquest any la resta de la nostra vida. Jo, per descomptat que ho faré, però voldria de tot cor que això fóra extensiu a tots els Alcodians.

Els amics sempre estan ahí, i moltes vegades en els moments més difícils saps que mai et fallaran

Sempre volem alguna proposta, alguna cosa nova, des de la humilitat, que la gent puga valorar com una cosa més o menys original

Al principi la gent va tindre la suficient generositat de confiar en la proposta que estavem oferint-los, moltes vegades sense vore-ho clar

Per a molta gent serà una pantomima, i altra gent s'ho creurà. Açò és simplement una proposta diferent, és la nostra proposta... no estem ací per competir, sinó per compartir.

Serà també un any musical en el sentit que quasi tota la música que eixirà al carrer serà nova.