Del concurs me'n recorde de tot, al pèl

Juan es presenta a l'entrevista puntual, arreglat però informal, vestit amb texans i camiseta i amb un gran somriure per davant, que desvetlla el seu caràcter afable i diriem que quasi mediàtic.

Jordi (Pregunta): Juan, tu vas vindre a la Filà ja de majoret, recorde que vam fer la primera Diana junts, segon tram, cap amunt i sempre corrent, i eixe dia ja vas fer el cabo. Quin any va ser?

Juan (Resposta): Supose que eixe dia devien ser les festes del 2001... del 2001, sí.

P: I per qué la Filà Alcodianos?

R: Jo me'n vaig vindre a la Filà més que res perque tenia les amistats ací. Jo era de la Filà Cordó, em va apuntar mon pare de xicotet només nàixer, que mon pare era cordonero, i res quan vaig fer 18 anys doncs vaig decidir que lo millor era anar on tenia l'ambient, i com he vingut a escola ací, he jugat al futbol ací i tinc ací als amics, doncs vaig decidir vindre als Alcodianos. Em va costar un poc entrar, pero...

P: Va costar, perque?

R: Perquè estava la cosa un poc difícil, bé, com està ara també, però al final va poder ser.

P: Supose que recordes perfectament el dia que vas guanyar el concurs de Sergent Major Cristià. Recordes quins pasodobles van posar? Recordes els altres candidats, qui hi havia en el jurat, en el públic?

R: Si. Clar, me'n recorde de tot, al pèl. Els pasodobles, van tocar El Molí Xorrador i La Plana de Muro, que no en tenía ni idea, no els coneixia ni el compositor. Els havia sentit alguna volta, en algun compac d'estos que tens per casa, però que vamos, que ni prestar-li atenció, perque dius "açò tan roïn segur que no ho posen", i de fet és el que posen en els concursos sobre tot de Sergents Majors. En els infantils toquen ja coses més conegudes, tipo Primavera, Aitana i tot això. Quan em van dir els noms no tenia ni idea, el que passa és que vaig tindre la sort de ser el segon i així vaig poder sentir-los abans de fer el cabo. I després el que estaves dient-me del jurat, en el jurat recorde que estava el Primer Tro de la Filà Vascos que era Manolo Valls, després estava Botí el ponent de Festes de l'Associació, el assessor musical Antonio Linares, un membre del quadre d'Honor que ja no està, que era Javier Matarredona, que va faltar l'any passat, i el sergent que se n'eixia, que era Fernando Alós.

P: És possible que una part de l'èxit fóra degut a la magnífica esquadra de tios ben plantats i ben formats que vas presentar el dia del concurs? Això també fa molt, eh!

R: Je je je... En l'esquadra recorde que estava... estaves tu! (riu) estava el meu nebot, estava Javi Pereda, estava Balart, Cabrera -un amic meu-, Gilberto -un altre amic meu-... No sé si em deixe a algú. El que també estava era el meu cosí Juan Antonio que era el que m'havia explicat de qué anava el tema del concurs i tot això, perquè tu no pots anar al concurs sense saber res perque...

P: Té truco

R: Té truco, això és, el meu cosí donava la casolitat que s'havia presentat anys abans i em va assessorar, perquè és complicat. Et posen una volta el pasodoble, i amb eixe temps has de fer-ho tot a la vegada. Has d'arrancar en la primera pujada, si és que la té, has de girar esquadra en un baix i després tornar-la al puesto... has de saber vàries cosetes.

P: El dia de l'estrena, Diumenge de Glòria de 2005. Di-me el primer que et vinga al cap.

R: El primer... el primer any va ser un poc... evidentment t'emociones molt, perquè és el primer any i les circumstàncies no éren per a menys. Me'n recorde que estava molt nerviós. El que sí que recorde és que després baixant per Sant Nicolau ja em donava igual, baixava i estava d'allò més entusiasmat...

P: Ja havies passat el susto

R: Exacte, havia passat el susto. Els nervis i això de la Plaça Espanya, enguany que era el segon any els he tornat a tindre, però no és el mateix. El primer any no saps el que et ve damunt, no saps la reacció de la gent, no ho has fet mai. Com has comentat jo sols havia fet un segon tros de Diana! Ja veus tu, el segon tros no n'hi ha ni les àguiles pel carrer, estan tots en la Plaça, o dormint. Era per a mi arrancar en la Plaça, que era la primera vegada que arrancava en la Plaça algo, i estava molt emocionat però molt nerviós.

P: A mi m'agrada molt el traje del Sergent Cristià, però soc dels que pensen que s'hauria d'haver fet nou per a l'estrena. Sargento nou, traje nou, no?

R: Sí, clar que sí. Jo també ho pense aixina.

P: Això del traje com va? Cada quan es renova? Es fa concurs, o s'encarrega a un dissenyador?

R: Això en teoria... hi han vàries teories. Fa anys arrere, quan estava de Sargento el Xato i tota esta gent, Gonzalo el dels Aragonesos, cada dos anys estrenaven traje els sargentos. Després van passar a estrenar traje, com el que has dit tu, sargento nou, traje nou. Com cada dos anys hi ha un concurs, una vegada per al moro i una per al cristià, una vegada ix elegit el sargent fan un concurs de trajes i trien un traje. A mi, doncs mira, el traje és molt bonico pero a mi, per lo que siga, doncs no ha tocat. I supose que la persona que entre nova, (riu...) espere que per respecte a mi no li facen estrenar res...

P: Molt be. Quines són les obligacions del Sargento durant tot l'any?

R: Obligacions n'hi han. Tu has de complir amb la filà del Capità, t'envien carta per a tot, fins i tot per a "concursos de pintura en el més de desembre", i te l'envien, o una presentació en la CAM de qualsevol cosa. No per res, sinò perque el Sargento és un càrrec fester i és membre d'assemblea. Tu el que has de fer és complir amb el Capità, i anar a tots els actes de capitania, perquè volen ells que vages, una volta et presentes allí el primer dia en la filà de seguida la filà sencera es volca en tu, et donen el cartonet dels ensaios, et diuen que si has d'anar a Fontilles amb ells, que vages els divendres a fer montepio amb ells, amb els Cavallers, amb el Capità... Hi han cosetes, com per exemple que has d'anar a un ensaio de la filà del Capità i et coincideix amb un ensaio de la teua filà, doncs per moltes ganes que tingues d'anar amb els teus, has d'anar al del Capità. Però bè, durant l'any no es nota tant, quan ho patixes de veres és en festes.

P: I durant els tres dies de Festes?

R: En festes tu arranques la Diana, de categoria, després ixes a l'Entrà, després eixe dia va sobre rodes perquè te'n vas a dinar amb la filà del Capità i després per la vesprada res. Però el dia de Sant Jordi... Has d'alçar-te bon matí, has de fer la processó del matí, has d'anar a la Missa Major, que vulgues que no és hora i mitja de missa, i tens son perquè la nit abans t'has gitat tard, i allí estem tots pegant cabotaes... A més has d'intentar dissimular-ho, perquè resulta que estàs a l'altar de Santa Maria, van filmant-te les càmeres de Canal Nou i tot, que teniem allí enguany, i has de mantindre un poc la compostura. Després també és pesat, perquè estas cansat de la missa, te'n vas a dinar amb la filà del Capità, hi han moments que et sents un incòmode: tu estas sentat en la taula dels cavallers, en companyia del Capità, i com que el dia de Sant Jordi és un dia molt emotiu, molt de Filà, els Cavallers dónen regals, el Capità dóna un regal a la Filà, la Filà dóna un regal al Capità... un any va aplegar un moment que es va alçar tota la taula de tots els Cavallers i totes les Dames a fer-li un homenatge al Capità, i clar, em vaig donar conte que estava sentat assoles en la taula... (riu) Per sort estava per allí estava Pita, l'Alfères del 2005, i es va donar conte i em va dir "vine ací, senta't amb nosaltres". Però clar, això és normal. Tu et sents un poc apegató, però realment ells ténen ganes que estigues amb ells. I després la processó. Jo enguany, quan vaig acabar la processó, me'n vaig anar a casa i a les dotze ja estava dormint, perquè acabes rebentat. I el dia dels Trons és de categoria, millor que no em pensava. Has de complir amb tot, l'Estafeta i tot, però són coses que les fas a gust, és divertit, després lluites en el castell. El ratet més pesat és el disparo, perquè clar...

P: No pots disparar!

R: Clar, no pots disparar! Has d'anar acompanyant al Capità, amb l'espaseta al costat. Però el Dia dels Trons és divertit. Molt bè, jo quan vaig decidir presentar-me a Sargento sabia que em venia tot açò damunt, i ho vaig assumir i ara, encara que em queixe de tant en tant, em queixe per vici, no per altra cosa, perquè jo realment disfrute de tot açò.

P: I acabaràs en 2008 amb la teua filà, ¡quí pillara eixa arrancà de Diana! Serà un any diferent?

R: Si, clar que si, serà un any diferent per varios motius. Perquè és un any que caus en la teua filà, que això a poca gent li ha passat. A partir d'ara passarà més perquè es veu que van a canviar tot el tema dels Sergents, segurament van a fer que la filà del Capità trie al Sargent de dins de la filà. Però açò que em passa a mi en el 2008, estic per dir-te que a l'únic que li ha passat crec que ha sigut a Gonzalo en els Aragonesos, caure en la teua filà l'any del Capità. I millor encara sent l'últim any, perquè serà un any prou emotiu. Jo a voltes dic que tinc ganes d'acabar per totes les responsabilitats i totes les obligacions que tens, però jo realment no vullc acabar, perquè a mi em feia ilusió ser Sargento i continue tenint la mateixa ilusió. Ser l'últim any i saber que no pots tornar-te a presentar, que no pots renovar perquè van a canviar tot el tema, serà emotiu, i més encara en la teua Filà. Si disfrutes per ahí, doncs si estàs en el teu ambient encara disfrutes més.

P: Un truc per arrancar un aplaudiment en el carrer. Estàs fent el cabo, la xicona ahí a la dreta, i volem que ens aplaudisca.

R: Un truc! Realment és fàcil. Això on més ho notes és en la Plaça d'Espanya, en l'arrancà, quan encara no has arrancat, que tens la llança que encara no l'has baixada, que no pots traure la mà per a saludar a la gent, perquè encara no has arrancat... jo ahí note que realment no fa falta ni traure la mà ni res, realment el que fa falta és encarar-te a la gent. Tu t'encares a la gent i mires a algú als ulls, i et rius, i eixa persona es sent agraïda que el Sargento, o el cabo en eixe moment, està mirant-lo, i està rient-se, i està brindant-li tot el que està fent. Llavors eixa persona, automàticament, et solta l'aplaudiment. I és una reacció en cadena. En el moment aplaudix una persona, aplaudixen les que estan al voltant, i ja van tots darrere. O siga que simplement és mostrar un poquet de simpatia i mirar als ulls, encarar-te a la gent. I alçar el cap, en el moment alces el cap al balcó de l'Ajuntament, el balcó sencer t'aplaudeix.

P: Una sèrie de preguntes ràpides. Si no fóra Alcodiano, seria...

R: Cordonero.

P: El millor acte de les Festes?

R: La Glòria.

P: El millor tros de l'Entrà?

R: Es difícil... Sant Nicolau, perquè Sant Nicolauet està un poc apagat.

P: Un moment que recordaràs sempre com Alcodiano.

R: Possiblement l'any 2001, el any que has comentat abans que vam fer la Diana, que va ser el any que va coincidir amb l'Esquadra del Mig, i que vam fer la roponà, i ens ho vam passar de categoria.

P: Alguna cosa que canviaries de les Festes?

R: Alguna cosa que canviaria de les Festes! (riu) Doncs tot lo polititzat que està tot, que està massa...

P: Alguna cosa que canviaries de la Filà?

R: Jo sempre he notat en falta tindre un local propi, però això és el que hi ha, no? No vendria mal poder estar en un ensaio i que no estigueren les mares i els xiquets sopant en el localet de dins...

P: Coto o Cau?

R: Cau.

P: Cerol o Pastor?

R: Pastor.

P: Una marxa o pasdoble especial...

R: Un pasdoble especial, pasdobles puc triar milers, però possiblement Mi Barcelona perquè és molt emotiu per arrancar en la Plaça, Un moble més també, Oh artista li agradava molt a mon pare. I una marxa cristiana, Bonus perquè és entranyable de la Filà. A mí personalment m'agrada molt Cid o Apòstol Poeta, de marxes cristianes no tinc massa preferència.

P: Un consell per a un xaval que té la ilusió de ser Sergent Major en Alcoi

R: Doncs que no s'ho pense, que pregunte, que s'ho estudie, que practique, que mire el que pot fer i que no pot fer, i que es presente al concurs sense cap por, perquè val la pena.

P: Moltes gràcies per la teua atenció, i molta sort per als anys que venen carregats d'emocions.

R: Moltes gràcies! Jejeje...

De l'estrena me'n recorde que estava molt nerviós. Després baixant per Sant Nicolau ja em donava igual, estava d'allò més entusiasmat

Jo sols havia fet un segon tros de Diana! Ja veus tu, el segon tros no n'hi ha ni les àguiles pel carrer, estan tots en la Plaça, o dormint.

Era per a mi arrancar en la Plaça, que era la primera vegada que arrancava en la Plaça algo

Per arrancar un aplaudiment, només has d'encarar-te a la gent, mirar als ulls i somriure. Després és una reacció en cadena