Miquel amb el Mossen de 2006

El 24 d'abril de 2006, el meu predecessor en el càrrec només em va dir una cosa: que disfrute!

Trobem a Miquel molt aplicat davant l'ordinador, vestit amb el polo blau dels anys de càrrec i fent feina per a la Filà, nerviós front a la perspectiva de sotmetre's a una entrevista.

Jordi: La primera en la front. Has sigut monaguillo abans que mossen?

Miquel: Vaig ser monesillo quan era estudiant del col·legi Salessià, ja fa un grapat d'anys.

J: I per què la Filà Alcodians?

M: Jo de xicotet era dels Ligeros, anava amb mon tio, el que passa és que allí no tenia amics, els amics els tenia ací, al col·legi. Quan el traje se'm va fer xicotet ma mare em va preguntar: "te'n vas amb els amics, o et quedes i et fem el traje?". Òbviament, vaig canviar de filà als Alcodianos pels amics.

J: Quin dia t'alces i dius: "xé, vaig a presentar-me per a Mossen Torregrossa, que em fa il·lusió"? Qui t'ho clava això en el cap?

M: No va ser un dia en concret. El grup d'amics portavem fent montepio des de dos anys abans del Mig, amb idea de presentar-se a fer un càrrec o una esquadra de negres. "El hombre propone, y Dios dispone", van caure uns quants del montepio, ja no érem prous, tots no van poder arribar a demanar esquadra, ningú es va tirar avant a vore si feiem càrrec i, vaig vore la possibilitat, no recorde qui em va dir "xé, podries presentar-te", i vaig pensar que era bona idea. Sobre tot tenint en compte que un bon amic meu, Ricardo Pons, es presentava a Alferes i que si teniem sort en l'assemblea podriem gaudir de l'any d'alferes colze amb colze.

J: Demonstra'ns que t'has preparat la lliçó: qui era eixe retor bataller, i per què porta eixa guadanya com si fóra La Mort en persona?

M: En teoria és un dels dos únics personatges històrics que hi ha en la Festa. Uno és el Capità Moro, que representa Al-Azraq, i l'altre és el retor que estava dient missa ben matí quan va atacar Al-Azraq, i el que va soliviantar al poble per a defendre la ciutat.

J: Qué fa falta per a representar el paper de Mossen, a banda de saber muntar en burra...

M: En el meu cas han fet falta un bon grapat d'amics que em recolzaren en l'Assemblea, almenys és el que m'ha fet falta fins ara. No sé si més avant em faran falta més coses...

J: Perfecte. El traje, això còm va? Pertany a l'Associació? Te l'has de fer tu? Qué en faràs després d'ell?

M: L'Associació té un bon grapat de trajes de Mossen, de diferents mides. A mi ja m'han dit que un d'ells podran adaptar-me'l i no hi ha cap problema. En el cas dels darrers dos anys, de persones de gran talla, han hagut de fer-los traje a propòsit, però no serà el meu cas. Això sempre corre a càrrec de les modistes de l'Associació.

J: Algun dels teus predecessors en el càrrec t'ha donat consell?

M: Que disfrute! El 24 d'abril de 2006 el Mossen Torregrossa del Creuats, Xurret, em va fer el traspàs de bàrtols després de la cerimònia d'acció de gràcies, i el que em va dir és que disfrute, que si dsfrute la meitat del que ha disfrutat ell, que disfrutaré un muntó.

J: Còm és la trilogia de festes del Mossen Torregrossa? Per exemple, a la Diana no ixes, no? Es vestix en el Partidor?

M: A la Diana no isc de Mossen, òbviament, es vestix en el Partidor. Ix a partir de l'Entrà. I després, on va la corda va el poal. On va l'Alferes va la banda de música, va la filà, i òbviament va Mossen Torregrossa. Que l'Alferes se'n va a dormir? La Filà acompanya a l'Alferes, i Mossen acompanya a l'Alferes.

J: Vas els tres dies amb el traje? Al Zooloco i al Casablanca també?

M: Dins del grup de persones que em van recolzar el meu grup d'amics va ser un dels més nombrosos, i ho van fer precisament per vore'm vestit de Mossen Torregrossa anant-me'n de marxa. Però òbviament això no serà possible. Una vegada s'haja acompanyat l'Aferes a casa tocarà anar a posar-se el traje d'alcodiano.

J: Abans la Festa o els mobles?

M: S'ha de compartir, s'ha de compartir. Cada cosa té el seu moment. No és la Festa més important que els mobles, ni els mobles són més importants que la Festa. Cada cosa en el seu lloc, i en el seu moment.

J: Si no fóra Alcodiano, seria...

M: (Dubta...) No m'ho ha plantejat. Alcodiano!

J: El millor acte de les Festes?

M: Per mi el millor acte de les Festes és uno que enguany no podré disfrutar: el Disparo. M'agrada molt disparar. L'any passat vaig poder fer de Cop. Enguany estaré rossegant-me les ungles d'enveja mentre el meu amic Ricardo es posa les botes fent l'Encaro...

J: El millor tros de l'Entrà?

M: El millor tros de l'Entrà és uno que, si tenim mala sort li queden pocs anys, que és Sant Nicolauet. És el tros típic, el més bonico, on més disfrutes, tancaet, els balcons... el que passa que està molt fet pols el barri, i la veritat és que corre perill.

J: Un moment que recordaràs sempre com Alcodiano.

M: El moment en que l'Assemblea em va elegir, i em van aplaudir tots. Em vaig sentir molt i molt recolzat per tota la filà.

J: Estaves a més allí en la taula de la Junta...

M: No! Eixe dia no estava, aposta. Perque jo estava com a candidat a uno dels càrrecs que anaven a elegir-se. Eixe dia no vaig estar en la taula, estava baix. La veritat és que estava molt nerviós, i em vaig sentir molt recolzat. També em vaig sentir molt recolzat el Dia dels Trons d'eixe mateix any, un més abans, quan vaig tindre un xicotet accident, me'n vaig haver d'anar a Urgències, i quan vaig tornar tota la Filà es va alçar i em va aplaudir. Va ser molt emocionant, molt.

J: Això anava a preguntar-te, si no va ser més memorable aquell dia del futbolin humà, que algú va confondre el teu cap amb una pilota

M: Uffff.... Donde pone el ojo pone la bala. Doncs res, un company i amic, sense voler, em va pegar un colp a l'ull i vaig caure inconscient. Mira, doncs, coses que passen a la vida.

J: Alguna cosa que canviaries de les Festes?

M: Que s'acaben, no vull que s'acaben. M'agradaria que duraren sempre, tot l'any.

J: Alguna cosa que canviaries de la Filà?

M: Seria molt bonico poder disposar d'un local propi, suficientment gran per acollir a tota la Filà sense haver de fer la barbaritat que fem actualment, muntant i desmuntant tot un local de filà en un pati. També seria molt bonico que el procés d'obtenció d'este local fora per un consens tan ampli que no s'arribara a fracturar la filà, que continuàrem sent els mateixos.

J: Coto o Cau?

M: Igual que la pregunta que m'has fet abans, abans els mobles o la Festa, cada cosa té el seu moment. Primer el coto, i després el cau. I no hi ha uno sense l'altre.

J: Cerol o Pastor?

M: Pastor.

J: Una pel·lícula, un llibre i un menjar

M: ...això cal pensar-ho... menjar, arròs, qualsevol tipus d'arròs, i els que em conéixen de Junta ho saben: arròs caldós per al Dia dels Trons, que no em deixen posar-ho com a menu del dinar del Dia dels Trons.. Una pel·lícula, "El Nombre de la Rosa", que també és un llibre, però com a llibre trie "El Señor de los Anillos".

J: Una marxa o un pasdoble especial

M: Bo! Anem a ser políticament correctes: Bonus Cristianus. Amb esta marxa vaig fer la meus primera esquadra, va ser un altre moment molt especial per l'emoció, l'ambient de Sant Nicolauet...

J: Un desitg per a les Festes de 2007

M: Que no ploga!!! La resta d'ingredients necessaris per a desenvolupar un bon càrrec ja estan cuinant-los un bon grapat de gent dins i fora de la Junta. D'il·lusió i dedicació crec que no en falten gens, tot el contrari.

J: Moltes gràcies per la teua atenció, i esperem que tots els teus dessitjos s'acompleixen i tinguem un Alferes per a lloir, recordar i gaudir tots.

M: Moltes gràcies!

On va la corda va el poal. On va l'Alferes va la banda de música, va la filà, i òbviament va Mossen Torregrossa

Els meus amics deien que em van votar per vore'm de Mossen Torregrossa anant-me'n de marxa, però l'Associació serà estricta. Em vestiré de verd...

Cada cosa té el seu moment. No és la Festa més important que els mobles, ni els mobles són més importants que la Festa.

Em vaig sentir molt recolzat per tota la Filà el dia de l'elecció, va ser molt emocionant