11/04/2009 20:58:53

Quan el Dia l'Entrà, de bon matí, arranque la Diana dels Alcodians, en mitat de la Plaça alçaré els ulls al cel. Miraré cap amunt perquè vull dedicar eixe moment tan important a tres persones que ja no estan amb mi, i molt especialment a m'auela Laura, la dona més festera de tot el carrer Sant Nicolau.

Ella em va fer el meu primer traje, quan tenia jo sis mesos. Sempre recorde les presses i carreres, Dia dels Músics per la nit. Sempre faltava un clauet, sempre algun descosit: al xicon li para curt, a l'auelo li ve estret. Les botes al puesto, les capes planxades. On estan les meues malles?

Ella sempre remugava que la Festa, que la Festa... però sempre assomava el cap quan baixava el xicon fent el cabo. Quan baixava el seu xic.

Auela, quan el Dia l'Entrà, de bon matí, arranque la Diana dels Alcodians, en mitat de la Plaça alçaré els ulls al cel, i portaré la capa que em vas cosir fa quinze anys, i portaré un traje nou perquè vull dir-te que la vida continua, que la Festa podrà seguir sense tu, però que sempre recordarem a m'auela, la dona més festera de tot el carrer Sant Nicolau.

[ enviat per jtc ]