Ja ha acabat el viatge dels Alcoians a Nova York. Com tot en la vida, hi ha opinions de tots els colors, alguns estan entusiasmats per l'eufòria col·lectiva que es va viure a la Cinquena Avinguda..., altres critiquen el "mirar-se el melic" pensant allò de que "el món està pendent de nosaltres"..., també hi ha qui veu en tot açò una operació de marketing polític a menys d'un any per les eleccions municipals..., i finalment hi ha qui no li dóna massa voltes i, des del cert escepticisme que li generava la cosa, pensa que ni tot es blanc ni tot es negre, que hi ha hagut llums i ombres, però va sentir eixes "picoretes" a la pell que tots hem tingut alguna vegada quan comencen a sonar els timbals.

El resultat des del punt de vista estètic ha estat més que digne. A tots ens va sorprendre com sonava l'Ambaixador Cristià a la Cinquena Avinguda, com si estiguérem al Parterre (no vull exagerar dient que sonava com en Sant Nicolauet). Fins i tot quan vàrem arribar a la zona de Central Park (edificis a una banda i zona verda a l'altra, com a la nostra Glorieta) la música se sentia esplèndida. Pel que fa a les esquadres, cal dir que la decisió de portar sols cristians es va prendre per motius únicament logístics (ja fèiem prou portant una banda, com per portar-ne dues). Els moros no hagueren pogut desfilar amb

marxa mora perque el ritme havia de ser necessàriament molt viu, fins i tot per una marxa cristiana. Açò va dur de cap a les xiques de ballet, i si no que us ho conte Carmina.

No pense que l'esdeveniment supose ni un gran benefici ni un gran perjudici a les festes. Si ha tingut una certa repercussió a nivell nacional crec que ha estat per les recents polèmiques declaracions de l'Imant de Màlaga al voltant de les festes de Moros i Cristians, de fet la majoria de mitjans de comunicació, com vàrem poder comprovar buscaven titulars i carnassa i quasi només preguntaven al voltant de la decisió de no portar moros a Nova York. Per suposat, no crec que pase com quan Hemingway va donar a conèixer als Estats Units la festa de San Fermí. Allò va suposar una projecció internacional que va portar gent de tot el món a Pamplona, a més, no tinc massa clar que m'agrade la idea d'una invasió de gent a les nostres festes.

Per a la majoria dels que vàrem estar allí, a banda dels organitzadors del "cotarro", la desfilada va ser quasi una anècdota, i pot ser tornem contents d'haver pogut gaudir d'uns dies especials a Nova York, i pense que són especials perque no es tractava tan sols un viatget turístic, també tenia l'encant de l'Entrada, el sopar amb

"formaeta" en un vaixell pels voltants de Manhattan, trobar-te gent d'Alcoi per molts indrets (i és que érem 250 persones anat d'un lloc a un altre quasi tots per els mateixos carrers i les mateixes botigues), l'al·licient de l'avió que més semblava la Plaça de Dins una nit d'entraeta que una altra cosa, tot el món passejant-se i fent-se gotets, sota la desesperació de les hostesses de vol...

Pense que quasi totes les opinions i punts de vista a favor i en contra poden ser raonables. Pot ser calga una certa distància en el temps per tal de valorar en la seua justa mesura si aquesta aposta pot portar alguna cosa positiva a la Nostra Festa o quedar-se com una anècdota per a contar. Aquesta és la meva opinió, però hi ha altres Alcodians i Alcodianes o parelles de Alcodians que poden donar la seua.