Senyores i Senyors, Amics en Alcoi i en la Festa:

Pense jo que, en l'actualitat, no deu haver-hi cap científic o metge amb els coneixements suficients per a establir cap teorema que justifique les raons o motius que, en certs moments, ens fan moure d'una o altra manera. Bé cert, sí sé que deu tractar-se d'alguna malaltia contagiosa o ser fruit de la pròpia essència dels éssers humans.

Tot de sobte, com un esglai, però de forma controlada i dins d'una cronologia, ens obrim tot el que podem, ens despullem i passem a ser el màxim de la nostra expressió. En aquest estat, la barba ens creix en forma de pera i una rialla transmuta el nostre aspecte exterior. Ens revestim amb un hàbit acolorit d'il·lusió i fantasia i ho donem tot. Cos, cor i ànima a l'abast dels altres amb la seguretat que dóna la convicció de saber que aquell qui tenim al nostre costat es troba en el mateix moment i situació que nosaltres.

Ho compartim tot. Temps, Aire, Espai, un al costat de l'altre. Ritme, Alé i Vida; marxem junts, al mateix pas, cadenciós, el bategar del nostre cor.

D'entrada els timbals, percussió, quatre compassos de espera i les primeres notes d'una marxa cristiana.

Plens de satisfacció i felicitat, pletòrics, deixant anar dos llàgrimes que solquen el terreny tantes vegades llaurat.

Gaudim d'un somni i el fem realitat, fins i tot tenim la capacitat de perllongar-lo més enllà del moment. Més enllà dels tres dies. El fem part de la nostra existència i del somni fem vida.
Nostra vida, … Nostra Festa. Què més podem demanar? Què més pot necessitar un fester "Alcodià" per fer-se avant i enfrontar l'odissea que suposa assumir el càrrec d'Alferes.

En un acte de reflexió senzill i complaent.

Aquest Alferes és matiner i vetlador. Té prou si dorm cinc o sis hores. Els dies se li fan curts perquè sap que sols disposa de 24 hores. Necessita viure el present amb passió i intensitat. No té por al pervindre. És seriós i responsable. Li agrada fer i trobar les coses ben fetes. És coherent amb ell i prou ordenat. Li agrada la puntualitat i ell "sempre que pot", sol arribar a l'hora. Però … té tantes coses per fer …!! Sempre!!

És Enginyer. El seu treball el du d'ací cap allà, tot els dies, amb celeritat. De bon matí, a la solitud del vehicle, fent camí, fa càbales amb "l'electrodinamomecanopneumàtica", una barreja de ciència i tecnologia que no vol acabar de mostrar tots els seus arcans. Ja de nit, mentre torna, canvia el xip i ara acudeixen els "persabers" de la música; un altra tecnologia de comunicació amb un llenguatge ple de secrets. Hi ha assaig a "La Degollà".

Sempre actiu i amb les bateries a plena càrrega també sap viure els moments d'oci (en arribar a casa juga amb el gosset). Per damunt de tot açò, Anabel, la seua muller, sempre al seu costat. Sempre junts … units. Tots dos han sabut fer més gran i ric l'entorn amb qui tenim la satisfacció de compartir una mica del temps que ens resta a tots. És dificultós. Amics vells i curats d'estima, sinceritat i tendresa.
Amics que viuran el moment màgic al partidor. Cavallers de l'Alferes i Dames de la Favorita. Acompanyants del Boato.

Amics de túnica Alcodiana obrint l'Entrada. La seua Filà al complet recolzant al seu Adalil.

Amics armats amb la Batuta. Noves composicions musicals. Fanfàrries, Marxes i Ballets.

Amics de Pinzell i Paleta. Amb la mà ferma fan sorgir de res elms, armadures, túniques, espases. Mil dibuixos per a fer realitat la imaginació.

Amics entre Bambolines, a les Tramoies. Dolçainers, Tabaleters. Músics de totes les Bandes Amigues de tantes tocades arreu de tots els pobles.

Amics als Balcons i a les Cadires.

Amics a l'Ànima i al Record. Aquells que ja no estan amb nosaltres.

Els teus Amics, Familiars i Companys amb la protecció del nostre Patró "Sant Jordi", faran possible el miracle. El Somni fet Realitat. La Realitat feta Somni.

Un Alferes Digne i Gran, com el poble que l'acull i l'abraça com a fill.

Estic molt content i orgullós de ser Amic de ….

RICARDO PONS I SALA
ALFERES ALCODIÀ 2007

Santiago Valor i Soriano
Alcoi, 18 d'octubre de 2006